Capítol 1

L'Aurel no és res, no té pares, no té germans, no té records, només té un nom, un nom que li va donar l'única persona que l'ha estimat mai.

L'Edgar no és res, però ho té tot, pares, germans, diners... Però mai serà ni de lluny allò que el seu pare vol que sigui. S'ha convertit en l'ombra de la família.

Una habitació blanca, buida, una cadira... Una finestra. Un lloc que els unirà als dos i els portarà a trencar totes les cadenes que els lliguen a un món al qual no volen pertanyer.